Mancorines i Mancorins:
Siau benvinguts a ca vostra. Avui Mancor s’ha omplert de felicitat, d’alegria en rebre, una vegada més, els seus fills, els que viuen aquí i els que han vingut d’altres indrets de Mallorca.
Alguns es preguntaran, quin sentit té aquesta trobada?, per què ens hem reunit els manacorins.
Com molts de vosaltres sabeu, perquè fóreu presents a la primera trobada, l’ajuntament, escoltant els suggeriments i opinions del poble, varem decidir tornar-vos convocar, passats cinc anys.
Avui, complint aquella promesa i comptant amb la col·laboració d’un bon grup de Mancorins la fiem realitat. Esperem i desitgem que aquestes diades de germanor no s’aturin i tinguin continuïtat. Que sempre la sensibilitat dels responsables del nostre poble facin possible la realització d’aquestes entranyables trobades.
Nosaltres, els que avui estam al servei del nostre poble, ens sentim satisfets de la resposta a la crida que vos hem fet, i també perquè, amb la vostra presència aquí, doneu testimoni davant tota Mallorca de l’estimació més profunda i humana que sempre ens ha caracteritzat, entre els pares, fills, germans i amics.
Som un poble petit en número d’habitants, però en idees, il·lusió i ganes de fer coses sempre hem estat capdavanters. Els fets i les realitats palesen clarament el que estic dient.
Els Mancorins hem sabut fer poble, hem realitzat un gran esforç cercant sempre retrobar els nostres senyals d’identitat com a tal poble, (identitat lingüística, cultural i social). El compromís amb la nostra realitat mancorina ens ha empès a lluitar en temps difícils i no restar allunyats de les transformacions democràtiques del nostre país.
Mancor sempre ha engendrat persones amb ideals i ganes de servir els demés i no servir-se dels altres. N’estem convençuts que amb força de voluntat i il·lusió tot es pot aconseguir. El nostre treball i esforç a diari, sense compensacions econòmiques, ha dignificat i ha fet més habitable aquesta petita ermosa vall. Amb aquestes trobades voldria que es mantingués aquesta dinàmica formadora de ciutadans honests (ciutadans honests) i compromesos a mantenir la flama encesa de servir al pobla, i no servir-se d’alls, i el que representa dur gravat el títol de mancorí.
També voldria dir-vos, els que veniu d’Esporles, de Lluchmajor, de Pollença, de Ciutat de Mallorca, d’Inca, de Biniamar, d’Artà, de Sóller, de Selva, de Lloseta, de les Illes Canàries, de l’Argentina, de tots els indrets de l’illa, que ni els vents, ni els camins, ni les distàncies han de ser obstacle per oblidar-vos del vostre estimat poble. Són molts els lligams que encara teniu aquí, familiars, records de la infància, l’amor dels amics que corríeu i jugàveu pels carrers i places, amb molts d’ells avui vos retrobeu.
Mancorines i Mancorins: Quan torneu a ca vostra digueu als vostres fills, néts i amics que Mancor, els vostre estimat i petit poble, guarda encara, malgrat el pas del temps, els vostres records i vivències de la infantesa. Els direu que heu passat pel carrer Major, de Son Tomeu, Santa Llúcia, Biniarroi, Plaça de d’alt, de Baix, del Metge Mateu, de Margarita Sintes, heu vist la casa on vareu néixer i créixer, els carrers i llocs dels vostres jocs, tan populars d’aquell temps i que avui resten quasi oblidats pels vostres fills i néts, cric a amagar, fer ballar la baldufa, jugar a minyonet; allà on anàveu a tocar bauleta, a fer bulla a les cases on havien fet matances........ Veritat que refrescant la nostre memòria recordem temps difícils de la nostre infància i que mai tornaran.
També els direu que vos heu trobat amb els amics de Cas Puput, Can Rata, Can Rengo, Ca sa Rotera, Cas Pollet, Can Fressa, Cas s’Ullot, Can Figueta, Cas Miet, Can Coleta, Cas Vallaco......, i tants i tants d’altres.
També reviurem el record de l’amic, del familiar, del pare i mare que ja no hi són i que deixaren un racó buit en el nostre cor i que encara no hem aconseguit omplir.
Mancorines i Mancorins, vos desig que aquesta trobada serveixi perquè vos sentigueu més Mancorins que mai i que no oblideu aquest petit poble que porteu en el vostres cors. Fent- me ressò de les paraules del poeta Costa i Llobera, siau qui sou, mancorines i Mancorins siau qui sou, porteu amb orgull l’herència dels vostres avantpassats. Si mai, per les circumstàncies que fos, els qui viviu allunyats, sentíssiu nostàlgia, veniu a Mancor, no espereu la Tercera Trobada per visitar-nos, cacau un raconet en el vostre quefer de cada dia, aquí teniu les vostres arrels, els vostres amics, el vostre bressol sempre té les portes obertes i vos espera.
I per acabar, en nom propi i de tot el consistori, voldria donar-vos les gràcies per estar aquí presents. També vull agrair el seu treball a tots els que han col·laborat en la celebració d’aquesta SEGONA TROBADA. Agraïment que faig extensiu a "Sa Nostra" que una vegada més ha volgut ésser present en aquesta diada.
Una salutació molt especial per la senyora Rosa Mateu Pizá, "Alies" Pujola, que a vinguda de l’Argentina i fa hi ha setanta anys que no ha via tornada a Mancor, i ha recordat al carrer ha on va néixer i els noms dels veïnats.
Mancorines i Mancorins tots, molts d’anys i visca el poble de Mancor !!