Mancorines i Mancorines, amics tots, bones tardes:
  En poques ocasions com aquesta Mancor de la Vall ha obert, de pintà en ample, les portes del seu cor per rebre avui, amb els braços oberts, els seus fills. A tots aquells que un dia, per inconstàncies de la vida, varen deixar el poble que els va veure néixer, per anar a cercar els seus queviures a altres indrets de l’illa o de fora d'ella.
   Avui es un dia excepcional. Mai no s’havia vist les nostres places i carrers, plens a abossar, tan alegrats per una representació tan nombrosa de Mancorins de tota Mallorca.
   Heu vingut, dones i homes de Mancor, escoltant la crida que vos férem. Heu donat la mes autentica mostra d’estimació pel vostre poble amb la vostra presencia, encoberts pel bon caràcter que avui i sempre ens ha caracteritzat, tenint com un veritable honor imitar l’exemple que heretarem dels nostres padrins. Sens dubte aquest acte ofereix avui una prova clara i patent d’estimació i germanor.
   L'Ajuntament que tenc l’honor i a la vagada l’obligació de presidir, esta sempre present a qualsevol esdeveniment. Avui mes que mai, amb l’ajuda d’un bon grapat de Mancorins, vol retre un viu homenatge a tots els seus fills i familiars del poble.
   Tots sabem , que  fins fa pocs anys, Mancor era un poble d’agricultors, avesats a recórrer les muntanyes, fent carbó, collint oliva, enfilats als cimals de les oliveres mil·lenaris. Tots el mercats de l’illa coneixen aquelles portadores, meselles de bona oliva, dels Mancorins. Altres sortiren del poble, i amb la seves eixides escampaven el nom de Mancor donant-se a conèixer com a bons exsecalladors i empeltadors.
   Però el temps ha canviat. La riquesa rural no era suficient per poder mantenir la vida de les famílies. Mancor va cercar nous camins per tal de poder sobreviure. El canvi es pot contemplar a Mancor, hem volgut que vosaltres el veiéssiu, recorrent el poble. No hi ha dubte que tot el que s’ha fet ha estat possible gràcies a l’esforç de tots, per un camí en el qual no han mancat les preocupacions i dificultats.
   Estic segur que avui horabaixa, i en els dies que han passat des de que vos apuntareu a la festa, heu projectat a la vostra memòria molts esdeveniments d’anys enrere. Records teixits de vius sentiments, moments alegres i de tristesa,enfrontaments, que mes val no recordar, fruit de l’enveja i l’odi. Recobrament de la convencia, la pau i la germanor. Diades glorioses, un enfilall de gent que ens ha precedit, un mai acabar de recances i nostàlgies dels amics de la infància. Tots aquests sentiments ens fan prendre consciència de poble que fa camí cap al futur, encara millor progrés i el benestar. Avui es festa gran a Mancor. I es festa perquè tots ens sentim mes units, mes germans, mes poble.
  Mancorins!! Venturós el poble que s’alegra amb el naixement d’un nou fill, amb les nuviatges d’una nova parella, amb la sort d’un veí. Venturós el poble que sofreix amb les desgracies dels seus fills, que pateix amb les malaies, que plora per la seva mort. Venturós, Mancor, que tens avui, a tots els teus fills, agrupats formant una grossa pinya i que et feliciten perquè es la teva festa gran.
  Si, Mancorins i Mancorines, penso que aquest exemple de germanor s’ha de mantenir. Mancor encara serà mes gran si som capaços de compartir diades com aquesta. Permeteu-me que vos digui, una vegada mes, que avui es un dia venturós pel nostre poble.
  Veniu, amb mes freqüència, a fer nos una visita. Aquí vos trobareu a ca-vostra
   Mireu: Quina terra tan bella es Mancor, per mi no hi ha en Mallorca racó mes bo.
  Lluny d’aquesta claror que tant he vista, la vida a un altre lloc seria molt trista Mancor, si jo et deixava, qualque dia, se set que de la pena, de la pena em moriria.
Com a batlle de Mancor, en nom de tot el poble, rebeu la mes sincera de les felicitacions per vostra presencia i per haver escoltat la crida que vos férem per reunions a la Primera Trobada de germanor per tots els Mancorins.