MASSANELLA Llogaret lligat al municipi de Mancor de la Vall entre els termes d'Alaró, Escorca i Selva i els nuclis de les antigues alqueries islàmiques de Mancor i Biniarroi.
El nucli de Massanella es un petit conjunt  urbà integrat pels casals de possessió de Son Catlar(Massanella de Baix) ,  Son Abrí (Massanella de Dalt), Son Picó ( Cas Garriguer) i Son Maga, a mes de dotze cases, denominades casa Sineuera, can Vic, cas Toi, cana Coca, ca sa Rotera, ca sa Barbuda, Can Toni des Guix, Can Amenguala, Can Toni Sord, Can Jaume Gros, ca na Catí i Can Rata. Dins les terres adscrites, destaquen les possessions des Rafals, Can Bajoca, ses Rotes, Can Gallina i Son Picó.
Massanella te uns 10 Km cuadrats i representa més de la meitat del terme de Mancor de la Vall.
La cota màxima es el puig de sa Tafarra o de sa Fita (895 m.) , la mínima és al SE, a la mina de cana Mirall(175 m).
El conjunt, és estructurat com un gran vall, eix central de nombroses valls secundaries, amb una sortida al pla, flaquejada de turons. S’hi localitzen tres zones ben definides. La major, que representa mes del 80 % del territori, es formada per les muntanyes que volten la gran vall. Al sud, la contrada muntanyenca correspon a les estribacions septentrionals del puig de Suro (644 m), on se situen les terres des Rafals i de la coma des Mart. La tanca una vall, estreta i fonda, dita es Corral Fals o la Coma Roje, per on discorre el torrent des Prat de Cuber.
A l’extrem NW, s’hi troba el vesant SW de la serra Mitjana, amb cims que van dels 762 als 785 m . La clou, a l’est, la val angosta del torrent des Bosc de Massanella, amb les valls subsidiàries de d’arreplegada i la coma de ses Bigues. La resta del territoris de muntanya és un massís compacte, disposat en el eix descendent de NW a SE que va des del puig de sa Tafarra o de sa Fita fins al penyal des Corbs(455 m), al peu del qual se situa el nucli de Massanella. El vessant SW d’aquesta serra aboca les aigües al torrent de Massanella. Es drenat, successivament, per les torrenteres de sa Jonqueta, de sa Font d’en Ribes i de sa Coma Païssa. El comellar de sa Garriga, tancat per la serra Morena, ses Rotes i el puig de s'Aladernar o de sa Creu (602 m), és solcat per un curs d’aigua que aflueix al torrent del Pont d’en Blai, en el terme de Selva. Fan part d’aquest massís les elevacions denominades sa Carena, sa Plaça des Joc (387 m) , sa Mola (756 m) , el puig de s'Escarabat (316), el puig de ses Fontanelles (684 m) i les serres de s'Esperó i Morena. S’hi troben els indrets denominats el cingle de sa Tafarra, es Pla Gran, es Porrassar, sa Plana i s'Ombrivol. Dins el Massis muntanyenc hi ha la possessió de ses Rotes (475 m). Una altra zona és la formada pels terrenys del fons de la val de Massanella, amb el llit del torrent com eix. Es una area plana, lleugerament inclinada cap al SE. els contraforts orientals del puig de Suro i el petit turó del nucli de Massanella. Correspon, en part, a la possessió dels Compassos, documentada els sigla XIV-XV. La tercera zona, que ocupa les terres de l’extrem SE de l’alqueria islàmica de Maizarella, es un pla al·luvial que voreja el torrent de Massanella
Te , a ponent, entre Escorques i el torrent, l’àrea de peu de muntanya dit sa Quarterada. A llevant, és ocupada per les terres de sa Vinyassa, sa Capelleta, Can Gallina, el pla de Turixant i Son Picó. La tanca, a l’est, a la partió amb el terme de Selva, una cadena de petits turons, de 224 a 235 m, interrompuda per un collet que dóna pas al massís de meca (311 m), on es troben el penyal des Vent, el puig de Meca i el puig de Son Picó. El clima de tota la contrada és determinat per la proximitat del gran massís del puig Major de Massanella, del qual és la prolongació meridional. La pluviometria té una mitjana anual de 1100 mm a l’àrea compresa entre la serra Mitjana i el puig de sa Fita. Minva lentament cap al sud, fins a situar-se en una mitjana de 850 mm a les terres de Son Picó. El clima és humit a les muntanyes del nord i subhumit a les terres planes de migjorn. Té una oscil·lació tèrmica de 15 - 15,5 ºC. Excepte a l’extrem sud, les muntanyes hi impedeixen la incidència de la vall la fa extremadament vulnerable a l’acció del mestral, que hi fa grans destrosses als olivars i garroverars. A l’arribada dels primers pobladors, tota la contrada era coberta de densos alzinars. A l’època romana, la zona baixa situada al sud del nucli de Massanella comença a esser desforestada per introduir-hi el conreu de la vinya i del cereals. Els sigles XIII - XIX, l’expansió sostinguda dels olivars significà la substitució dels alzinars a la zona plana de la vall de Massanella. La progressió dels olivars guanyà també bona part dels costers i, fins i tot, les zones altes de les muntanyes. L’acció dels roters a les muntanyes contribuí també a la desaparició dels alzinars.
La desforestació donà lloc a la desprotecció del sòl, que fou arrossegat per les aigües i bona part del territori apareix transformat, per l’erosió en requisats descarnats. Una ingent labor de construcció de marges atenuà l’impacta de l’erosió i permeté la consolidació d’olivars i garroverars als costers.
La destrucció dels alzinars donà lloc al sorgiment de garrigues i pinars a les àrees de muntanya. L’estratègia situació del nucli de Massanella fa pensar en un poblament antic, que situat sobre un turó, controla l’accés a una gran vall i a la zona més alta de la serra de Tramuntana. Històricament ha actuat com a centre de comunicacions entre la Serra i el Raiguer. D’una banda, a través dels camins de Mancor de la Vall, Selva, i Caimari, accedeix fàcilment a les terres del Pla. Arribava també a l’eix Palma -Pollentia, el principal de la Mallorca romana i que ,amb nous traçats, ha perdurat fins al sigle XX. Cap a la Serra, disposava del camí d'Inca a Almallutx, una via activa ja a la Mallorca islàmica. Aquest camí, des del poble de Mancor de la Vall, voreja el vessant NE del puig de Suro, passa per les cases des Rafals i, a les Cases Velles des Tossals, enllaça amb els camins procedents de Solleric i d'Almadrà per dirigir-se a Almallutx. L’altra via de muntanya és el camí de Comafreda, a traves del coll de sa Linia, per acabar a Lluc. N’és un element subsidiari el camí de ses Rotes, que a través del coll situat entre els puigs de ses Fontanelles i de sa Creu, acaba als Horts de Caimari. Aquesta funció de pont entre la Serra i les àrees del Raiguer i del Pla, tengué una importància decisiva a l’hora de configurar Massanella com a centre de poder senyorial, des d’eon era regit un dels majors conjunts territorials de Mallorca. Era una de les fites del sistema viari de transhumància, que permetia el desplaçament de grans guardes d’ovelles entre la Serra i el Migjorn de Mallorca. Així donà nom al camí de Massanella documentat el 1717, que enllaçava amb dues comarques i passava pel lloc de Pina, en el terme d'Algaida. Tot i l’alta pluviositat, les fonts són d’escàs cabal a la contrada. En es Rafals es troben les fonts  denominades Rafal, de s'Abeuredor i des Jonc. Vora el camí vell de ses Rotes, hi ha la font d’en Ribes, documentada el sigle XVI. Prop del camí nou de ses Rotes, es localitza la font d’en Castellà, relacionada, segons la tradició local, amb la figura del bandoler Julià Amer - Castellà - , executat el 1610. El nucli de Massanella no disposà d’un  cabal d’aigua suficient fins que , a traves de la canal de Massanella, hi fou portada (1750), sota la direcció de Jacint Antoni Fontanet-- Monserrat-- , l’aigua de la font del prat de Cúber. No s’han localitzat dins el districte de Massanella deixes prehistòriques rellevants. La presencia de jaciments a les terres de voltant, però, demostra un poblament molt antic. L’època romana degué esser, a Massanella, continuació de l’ocupació del període talaiòtic. Joan Maria Bover dóna noticia de la troballa de set escultures, una Mercuri, a Massanella. El període romà hi representà l’expansió de la vinya i els cereals i la millora del sistema viari que enllaça amb l’eix Palma-Pollentia. La presencia de nombroses escultures fa pensar que el nucli fou aleshores una vil-la, dotada de luxes i refinaments. Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria Maizarella, que feia part del just d'Inca, amb presencia probable d’elements berbers. El període islàmic aportà un acurat aprofitament de les aigües, a través del sistema del qanat. Hi progressà l’horticultura, amb conreus d’alfals, cànem i lli. S’hi expansionà la ramaderia ovina i equina. La conquesta catalana (1229- 32) hi topà amb una aferrissada resistència. Les terres baixes foren ocupades el (1230-31), durant les dues primeres campanyes de Jaume I . Però a les muntanyes, la resistència islàmica, amb el nucli d'Escorca com a centre, persistí fins a 1232. El 31 de Març de 1230, tres mesos després de la conquesta de Madina Mayurqa, Jaume I donà l’alqueria, de 20 jovades, a Ferrer de Pallarès, paborde de Tarragona, atesa la seva contribució a la conquesta de Mallorca. Però l’efectivitat de la donació fou suspesa per un llarg plet entre  el Conqueridor i el paborde que acabà en una concòrdia (1249), fruit d’un arbitratge. Fou acordat que Ferrer de Pallarès posseiria les alqueries de Massanella, Biniarroi i Biniatzent mentre Rotllà Lay tendiria la de Mancor de la Vall. Massanella restà així sota la senyoria alodial de la pabordia de Tarragona, que l’exercia amb escrivania a Biniamar i cúria a Palma. Aquests alous eren al vintè de lluïsme, la presentació de fadiga de trenta dies i l’obligació de capbrevar els béns immobles en esser requerits. Aquesta jurisdicció perdurà fins al sigle XIX. Fou anul·lada per les Corts de Cadis (1812) i , de manera efectiva, per les reformes liberals amb l’expropiació per part de l’estat dels alous eclesiàstics. El paborde de Tarragona tengué a Massanella el domini directe (XII-XIX), mentre nombrosos pobladors hi accedien, ja el segle XIII, al domini útil. Un dels pobladors fou Arnau Suau, titular (1240) d’un honor a Massanella i que hi va vendre terres (1242) a Ramon de Cardona. Al llarg del segle XIII, s’hi documenten olivars, vinyes, coreu de cereals, hortalisses, cànem i lli. Massanella era en via d’esdevenir un lloc de poblament, amb diverses cases i petita i mitjana propietat, situada ales terres de conreu de les zones baixes, mentre la totalitat de la muntanya era comuna. El procés fou distorsionat per la presencia de la família Catlar o Descatlar, que hi practicà l’acumulació de propietats fins a exercir-hi una hegemonia de caire senyorial i latifundista. S’hi  establi ja el segle XIII. En fou el primer membre Ponç Descatlar, que acompanya Pere el Gran en l’expedició destinada a arrabassar el regne de Mallorca al rei Jaume II, i que s’establí finalment a Massanella. L’alqueria feia part del juz'd'Inkan, però, amb la creació de la parròquia (1248) i del municipi (1300) de Selva, passà a dependre d’aquests tan a nivell eclesiàstic com civil. Aconseguí mantenir-hi una personalitat pròpia, amb representació separada. La pragmàtica de Joan I (1392) establi que Selva tendria 20 consellers, dels quals Massanella m'aportaria dos. Els primers consellers elegits per Massanella foren Pere Catlar i Pere Siquier. Els sigle XIII- XIV, la contrada no tenia l’estructura latifundista que presentava el segle XV. El 1305 hi eren propietàries, entre d’altres, les famílies Catlar, Coc, Dolcet, Mateu i Suau. El 1378, Domenec Suau va vendre la seva possessió a Bartomeu Figuera. El 1395 Massanella aportava 18 homes d’armes, senyal d’un poblament notable. Però la concentració de propietat en mans dels Catlar fou ràpida. El segle XV, Massanella ratava en mans de dues famílies. La mes rellevant era la dels Cartlar, dividida en dues branques. Una, la dels Catlar -dels Campassos- , es trobava aclaparada pels creditors. El 1410, l’heretat de Pere Catlar - des Campassos- fou embargada i l’adquirí, finalment Pere Catlar i de Santacilia, ciutadà de Mallorca, de l’altra branca. Aquest tenia, dins el districte, Son Catlar o Massanella de Baix i son Abri o Massanella d’alt, amb la major part de les terres de tota la contrada. L’altre família propietària, molt inferior a la dels Catlar, era la dels Martorell. Era dividida en nombroses branques, designades amb els malnoms de Catina, Gallina, Maga, Picó i d’altres. La concentració de terres en mans dels Catlar implicà tant l’adquisició de terrenys de particulars com la privatització de la comuna de Massanella que ocupava totes les muntanyes. El 1343, una part dels comuns de Massanella era denominada la Comuna de la Roca dels Falcons i confrontava amb les comes dels Catlar. El 1359, Joan Catlar d'Inca, va vendre a Guillem Catlar, de Massanella, la meitat de l’alzinar que posseïa als comuns de Massanella, que confrontava amb el camí des Rafals o d'Almalluxt i el camí de Massanella a Biniarroi. Es Rafals era aleshores, propietat dels Catlar. El 1389, Pere Catlar adquiria terres a Massanella per valor de 600 lliures. Finalment, l’honra’t Pere Catlar, ciutadà de Mallorca, feu gestions per tal que li fos permès convertir la seva part dels comuns de Massanella, fins aleshores terrenys de pastura, garrigues i alzinars, en sementers. El 1412, Pelai Unis, lloctinent del governador de Mallorca Roger de Moncada, mana als batlles de la parròquia de Selva -el reial i el del paborde de Tarragona- que accedissin a la proposta de privatitzar els comuns de Massanella, atès que els nous sementers millorarien la cosa publica i l’erari del rei en delmes i altres drets. El 1428, els habitants de l’alqueria de Massanella es repartiren les muntanyes comunes. Sen feren dotze parts. Foren distribuïdes entre Pere Catlar (9,5), Jaume Martorell (1), Jaume Martorell -Asber-(1) i Guillem Martorell (0,5). Aquest va vendre la seva porció a l' esmentat Pere Catlar, que esdevingué així propietari del 10/12 de les muntanyes de Massanella. Aquest Pere Catlar i de Santacília, documentat a Palma el 1394, fideïcometé el 1414. El seu fill, senyor de la Bossa de l’or (1442) i es casà (1445) amb la rica pubilla Agnés Abri. D’aquesta unió sorgí el fideïcomís dels Abri-Descarlar. Durant la Revolta Forana (1451-53), Pere Descatlar i  de Santacoloma fou fidel a Alfons el Magnànim i s’oposà decididament als forans. Aquests reaccionaren amb el saqueig de Massanella (1452), on destruïren vinyes i olivars i confiscaren les collites d’oli i de vi. La definitiva derrota dels forans (1453) reforçà més encara l’hegemonia dels Catlar i significà l’establiment d’un regim senyorial latifundista a Massanella, que ofegà la possibilitat de desenvolupar-s’hi un nucli de petits i mitjans propietaris com a les alqueries veïnes de Biniarroi i Mancor de la Vall. L’hegemonia senyorial s’incrementà encara mes a la fi del segle XVI, quan Jordi Abri-Descatlar i de Sanjoan es casà amb Beatriu Nicolau, hereva de nombrosos béns al terme de Selva. El predomini dels Abri-Dascatlar esdevingué aclaparador a Massanella. El poder senyorial els portà a mantenir-hi un lloc de culte. El 1402, Pere Catlar i de Santacília havia obtingut permís perquè se celebres missa a la capella de Massanella.
El 1580, Jordi Abri-Descatlar i de Sanjoan hi fundà un benefici, amb obligació de celebrar-hi tots els diumenges i festes de guardar. La capella era ben guarnida segons les vistes que, en mon del bisbe Joan Vic i Manrique de Lara, hi feren el doctor Estelric (1594) i el doctor Jereoni Agustí Morlà (1599), el qual anotà que s’hi celebrava missa de forma habitual. El benefici es mantenia encara el 1750. El 1666, els diferents propietaris de Massanella hi tenien béns per valor 68.935 lliures. Els Abri-Descatlar n’eren titulars per valor de51.200 (74,27%). Les diverses branques de la família Martorell en tenien per valor de 17.085 lliures (24,78%). N’eren els principals Mateu Martorell - Maga- (8.475), Pere Martorell -Picó- (3.300), Antoni Martorell -Gallina- (2.275), Joan Martorell -Fuster- (1.100), Antoni Martorell fill d'Antoni, (850) i Guillem Martorell -Catina- (475). La família Amer hi tenia petites propietats, valorades en 600 lliures (0,87%),corresponents a Mateu Amer - de Barracar- (400) i Joan Amer -de Pujol- (200). Aquests propietaris presentaven sovint una gran fragmentació. la possessió de Son Picó o Massanella dels Picó. el 1685,tenia la casa pairal a Selva, en el lloc del Rafalet. Les cases de la possessió, amb moli de sang, eren el nucli de Massanella. Les terres, confrontades amb l’hortal, el camí de Mancor de la Vall i el torrent de Mancor de la Vall i el torrent de Massanella, eren a l’extrem sud del districte. Els sigles XVI-XVIII, els Martorell eren majoria entre els residents a Massanella, per bé que hi anaren donant pas a una població cada vegada més diversificada. En el període 1587- 1661, representaven el 82,6%. Eren dividits entre les branques dels Catina, Gallina, Maga i Picó. En el de 1662- 99, havien davallant al 63,6%. En el de 1700-70, es reduïren  al 43,2%.Mentrestant, s’hi consolidades altres llinatges, com els Coll (10,8%), els Caimari i els Colom (5,4%). Hi havia els Abri-Descatlar, Amengual, Bestard -Tou-, Canals - de Son Picó-, Ferragut, Ferrer -de Can Bajoca-, Gelebert, Moragues - de Son Catlar-, Morro -Maga- , Reiners, Solivelles, Surera i Vallori. El 1770, fou constituïda la vicaria in càpita de Sant Joan de Mancor i el districte de Massanella fou dividit entre la parròquia de Selva i la nova vicaria. El límit entre ambdues demarcacions eclesiàstiques fou establert en el torrent de sa Coma Roya o de Massanella. Els terrenys situats a la dreta del torrent foren adscrits a la vicaria de Mancor de la Vall i, els de l’esquerra, a la parròquia de Selva. En el clima d'abrandada religiositat del segle XVI, s’hi documenta la denominada ermita de Massanella. Aquesta era situada dins d’actual terme de Selva, lloc dit sa Comuna des Martorell, en un replà (445m) al vessant SE del puig de s'Aladernar, en el paratge denominat (1993) sa Rota de s'Ermita, s'Esquena de s'Ermita o s'Ermita. Es documentada el 1595, quan Guillem Abri-descatlar va vendre a Pere Martorell els drets que tenia a les muntanyes comunes de Massanella. El 1792, encara hi havia vestigis de l’ermita i restes d’un aljub. Però no hi ha cap prova que fos ocupada mai. Els segles XVI - XVII, Massanella experimentà un lleuger increment demogràfic i s'hi anaren instal·lant noves famílies pageses, mentre les propietats restaven en mans dels Abri-Descatlar i dels Martorell. El 1594, el nucli tenia nou cases. El 1698, s’havia expansionat i en tenia onze. Al llarg del segle XVII, fou durament afectat pel bandolerisme. A la contrada, les lluites entre els bàndols senyorials dels Canmunt i dels Canavall foren particularment aferrissades. El capità Pere Descatlar Fortuny, el 1632, participà, en representació dels Canavall, a la temptativa de concòrdia entre ambdues faccions. El nucli pogué evitar la devastadora pesta bubònica de 1652- 53, que només hi cus`una víctima, mentre eslava Inca i altres pròximes. La Guerra de Successió (1702-15) significà una represa del bandolerisme i els delinqüents Josep Alba i Guillem Martorell -Maga-, aquest de Massanella, assassinaren (1719) Josep Amengual -Tafona-, lloctinent del batlle reial a Mancor de la Vall. Guillem Abri-Descatlar fou abrandat partidari de l’arxiduc Carles d'Austria. Tenia la cavalleria del Palmer (Campos) i rebé de l’arxiduc el títol de marques del Palmer. La família sentia una particular predicció per Massanella i així, el 1707, Baltasar Abri-Descatlar i Srralta fou enterrat a la capella dels Catlar, de Selva. Tot i la derrota de l’arxiduc i la implantació de la dinastia borbònica amb Felip V,