Camp de Turixant

L' actual camp de futbol de Turixant era una finca abans dita Sa Tanca que junt amb una altre adjunta, dita S’era, amb una casa i tafona, fou subhastada per deutes als hereus de Guillem Morro i l’adquirí el Sr. Jordi Abri-Descallar el 24 de gener de 1771. Aquest la va vendre el 18 de setembre de 1783 a Bernardí  mateu, propietari de Turixant de Baix, possessió situada dins el terme d' Escorca. Per això, cases i finques adquirides, foren conegudes com Turixant.
El darrer propietari, mort a l’any 1932, instituí una fundació Pia, el marmessor de la qual és el rector de la parròquia de Mancor. El Camp té una particularitat desconeguda per molts de Mancorins, i és que està a nom d’una persona del més allà. Efectivament en el Registre de Propietat d’ Inca consta com a titulars " El Alma de Sebastià Mateu Amengual y a los suyos".
A l’any 1945, desprès d’estudiar diferents emplaçaments, s’arribà a un acord amb el marmessor de la citada obra pia, i el 29 de setembre es firmà el contracte. Segons el mateix s’havia de destinar a la pràctica del futbol, prohibint organitzar-hi berbenes ni altres actes contraris a la moral catòlica. El temps que no ho utilitzés el Montaura per entreno o partits de futbol, ho podria fruir l’acció Catòlica. El Preu del lloguer quedà fitxat amb 250 Pta. Cada mig any.
S’arrabassaren els pocs arbres que hi havia, s’anivellà, tant com es féu el 14 d’octubre, en foren els padrins d’honor Joan Mateu i Franciscà Mateu.  Els jugadors visitants i l’àrbitre es vestien en el cafè Es Forn i el locals a una caseta, i després a Can Bieli. Durant el descans es bevien la "graciosa" que la directiva oferia per calmar la set, sense abandonar el terreny de joc.
Com s’ha dit abans, en acabar la primera etapa de club, el camp es llaurà i destinà a produir cereals molt necessaris durant els anys quaranta. L’any 1952 es tornà aplanar per practicar-hi el futbol. El camp continuà sense cap servei fins l’any 1968 en que es construïren els vestuaris. Foren possibles gràcies a la donació dels materials per par de Mn. Jaume Bonet que havia paralitzat les obres que feia a Santa Llúcia, als treballs de directius i jugadors fent de manobres, i a una subvenció de la federació Balear de Futbol de 18.000 ptes. El seu cost fou de 29.075 ptes. Inclosa la connexió amb la xarxa d’aigua potable.
També en dit que es va anivellar tant com es pogué el camp, eliminant almenys els clots i el bonys més notables . Realitza la millora gratuïtament l’empresa Carbonell de Maria de la Salut que estava asfaltant diversos carrers a Mancor.
Per l’estiu de 1972, essent president Joan Moranta, es feren obres per anivellar definitivament el terreny de joc i per primer cop aquest quedà separat dels espectadors per un mur de bolquets de formigó prefabricats. Posteriorment es construí una entrada digna des del carrer Turixant amb dues barreres de ferro i una taquilla per la venda d’entrades.
I arribem a la primavera de 1988. El batlle Gabriel Pocovi Pou, que tants d’indrets del poble ha remogut, considerà que era el torn pel vell camp de Turixant. S’arriba a un acord amb el bisbat segons el qual l'Ajuntament de Mancor podrà despondre de l’ús de la finca per un període de 20 anys, prorrogables. S’excava el terreny de joc posant-hi un pis adequat per a la pràctica del futbol, es reconstruí el vallat, es milloraren els vestuaris, bar, i s'encimentaren els costats oest i sud de la part destinada als espectadors. Les obres es sufragaren amb una subvenció de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear de 2.000.000 ptes i una aportació de l'Ajuntament de 300.000 ptes. Dites foren inaugurades el 19 de juny de 1988 tallant la cinta simbòlica d’honorable Sr., Jeroni Alberti Piconell.
Pel Desembre de 1989 quedaren acabades les obres de construcció d’unes grades a la part nord i que, juntament amb la instal·lació d’enllumenat per entrenaments, costaren 1.000.000 ptes que aportà la Conselleria de Cultura , Educació i Esports del Govern Balear.
Finalment, a finals de 1991, es tancaren els costats nord i oest amb una tanca i reixada de filferro que separen el camp del carrer Margalida Sintes i de la urbanització de Cas Birro respectivament. Aquesta obre es finançà amb l’aportació de 1.283.040 ptes. Per part del Consell Insular de Mallorca i de 660.960 ptes per part de l'Ajuntament.
Després sa han fet uns vestuaris nous, un edifici per el bar i local social del club, sa posat un enllumenat de categoria ha on es juguen partits de nit.