Sr. Batle de Mancor, senyores i senyors Regidors, mancorines i Mancorins benvolguts tots.

La tasca de fiscal per al dia d’avui que me fou encarregada pel nostre Ajuntament per realitzar un informe del comportament i la  trajectòria del Sr. Montserrat Fontanet, perquè sigui anomenat Fill Adoptiu de Mancor de la Vall, en un primer moment, em va caure com un caliu de foc dintre les mans i volia intentar tirar-lo ràpidament perquè no em crema’s. Però estic content d’haver acceptat ja que amb aquest informe he pogut fer un treball de recerca de la vida i l’obra d’un personatge tan peculiar com fou el Sr. Jacint Josep Fontanet, en “Montserrat”.

Tal vegada el qui vos parla no fos la persona més indicada per actuar de fiscal i molt manco per qüestionar el treball i les millores que el Sr. Fontanet va introduir en la vida laboral de la pagesia en el segle XVIII. No estic acostumat a realitzar treballs d’investigació, no compt. . amb la bibliografia adequada, ni tampoc estic avesat a trepitjar els arxius amb el rigor que tal vegada un espera dels historiadors acostumats a aquest tipus de treballs. Però sí que vos puc dir que he realitzat aquest treball amb tota la rigorosidad, la meticulositat i estima de què he estat capaç.

Començaré per dir-vos que Jacint Josep Fontanet —així es com està registrat el seu nom a la partida de naixement— conegut per MONTSERRAT, nom agafat del seu pare, va néixer el dia 10 d’abril de l’any 1.706 a la possessió de Son Joan Arnau de Llorito, on els seus pares residien i treballaven com arrendadors.

Les penúries econòmiques i socials en què es vivia a principis del segle XVIII a Mallorca feien que fossin molts pocs els que tenien possibilitat d’aprendre a llegir i escriure. Els pares d’en Fontanet l’enviaren, per espai d’algun temps, a estudiar, pareix ésser que va cursar estudis menors al monestir de Cura, o al col·legi del Puig de Randa. També cap la possibilitat de què rebés la formació al convent dominicà de Llorito. Totes aquestes dades, consultades a diferents bibliografies, no aclareixen realment el col·legi on va estudiar. En qualsevol cas podem deduir, per la seva escriptura, que va rebre una bona formació escolar i que al llarg de la seva vida demostrà ésser un agricultor intel·ligent i un pagès molt il·lustrat.

Des de molt jove es va dedicar a les feines del camp. Fou un gran observador de la naturalesa  adquirint uns grans coneixements amb tot el que es relacionava amb el món de la pagesia. L’experiència acumulada i la popularitat d’en Fontanet fou coneguda per tot arreu. Fou notable la seva habilitat i la seva saviesa com a bon conreador, gran coneixedor dels cultius i excel·lent administrador de les finques. Foren nombrosos els propietaris que li demanaven el seu assessorament per les seves terres. Així fou conductor de les possessions de Son Joan Arnau i de la Porrassa i majoral de Massanella i Son Sant Joan.

Amb totes les seves experiències adquirides i després d’haver llegit diferents llibres d’agricultura es va decidir a escriure el seu llibret “ART DE CONRÓ”, que acabà l’any 1.747. Així i tot aquest manuscrit d’en Fontanet no fou publicat fins després de més de dos cents anys, concretament l’any 1.979, a la revista Estudis d’història Agrària. L’any 1.986 l’ajuntament de Llorito en va realitzar una reimpressió que ben aviat fou exhaurida. L’any 2.001 el Sr. Andreu Ramis, amb el suport del Govern de les Illes Balears i l’ajuntament de Lloret de Vistalegre, va presentar de bell nou una nova edició de “ART DE CONRÓ” totalment documentada i amb moltes il·lustracions.

“ART DE CONRÓ” dona fites prou clares com tractar tots els temes relacionats amb les feines del camp, com administrar les explotacions agràries d’aquella època, fa recomanacions a l’hora de seleccionar els missatges i les collidores d’olives, descriu les feines dintre la possessió segons cada temporada: eixermar les voreres davall dels arbres; quan s’ha de llaurar i sembrar, el blat, la civada, les faves; com convé tenir en compte si les terres son primes o grosses; quan és el moment de segar i batre; com s’ha de conservar el graner; la influencia de les llunes; la sembra de hortalisses, els pèsols, les cebes, les cols, els melons i les síndries. També dóna consells com fer l’oli; quan és l’hora d’exsecallar les oliveres, els garrovers, així com els arbres fruites com els tarongers i llimoneres; tampoc no deixa de banda a la ramaderia.

Però tal vagada l’obra més important, la més coneguda i la que sens dubte ha donat més fama i popularitat a Montserrat Fontanet, ha estat la construcció de la “Canelata de Massanella”. Aquesta obra la inicià l’any 1.748. Aleshores, les cases de la possessió de Massanella no tenien aigua. El senyor Jordi Abrí-Descatlar havia fet mirar a diferents enginyers, espanyols i estrangers la manera de com conduir d’abundant cabdal d’aigua de la font des Prat cap a les cases de la possessió. No n’hi hagué cap que li aportés solució alguna, més li deien que aquella obra era impossible de realitzar-se. En Montserrat Fontanet es va oferir al senyor de Massanella per dur endavant el projecte. El Sr. Abrí-Descatlar confià plenament amb en Fontanet i aquest començà a estudiar els terrenys escabrosos —i que no poques dificultats entrenaven per on baixaria l’aigua. Sense topògrafs ni papers, només amb la seva tenacitat, amb alguns trons i posant punts que li servien de nivell per així sortejar les dificultats d’aquells paratges, aconseguí el que es proposà. L’any 1.750 va veure acabada la seva obra gegantina i amb gran satisfacció va contemplar l’arribada de l’aigua a les cases de Massanella. Aquella aigua va satisfer les necessitats de la possessió, tant per abeurar els animals com per regar arbres fruiters. Va instal·lar un molí fariner, impulsat pel mateix cabdal d’aigua, que garantí el subministrament d’energia per fer oli a la immensa tafona que hi havia.

Aquesta obra hidràulica d’enginyeria popular, és admirada pels excursionistes i és considerada una de les més significatives de la serra de Tramuntana. A l’escut del nostre poble hi figuren els coneguts popularment “arcs d’en Fontanet”. Aquesta aigua que en Fontanet va fer arribar a Massanella, també, d’ençà de l’any 1.983, arriba a Mancor i tots els Mancorins podem gaudir d’aquest apreciat líquid.

Segurament la senzillesa d’en Montserrat Fontanet fou tan gran que ni tan sols és va sentir molest quan a la placa commemorativa de l’efemèride de l’arribada de l’aigua a Massanella, no hi figurà el seu nom inscrit. Hi figura el nom del senyor de Massanella, Jordi Abrí-Descatlar, en reconeixement de l’esforç i dels recursos que va destinar a l’obra.

També alguns historiadors comenten que encara va fer un altre invent introduint el carretó de pedra per batre a les eres. Si bé cal dir que no és del tot segur que  realment fos en Fontanet el qui va aportar aquest invent, aquest fet no s’ha pogut contrastar per manca de documentació.

Per altra part Fontanet fou un col·laborador dels actes que aquells anys se celebraven al poble de Mancor. Això ho he pogut comprovar amb les dades consultades, on he trobat que en Montserrat Fontanet copiava a una plagueta les misses fundades a l’església en data de 20 de juny de 1.755.

En Montserrat Fontanet va morí a Mancor de la Vall el dia 3 de setembre de 1.762. Tots els documents consultats comenten que morí pobre i oblidat. Però el que és cert, i s’ha pogut documentar, que les seves exèquies foren solemnes, amb Ofici de Rèquiem amb quatre salves i Miserere amb responsori cantat. Les despeses foren a càrrec del senyor de Massanella, D. Jordi Abrí-Descatlar.

A tota la documentació consultada no he trobat cap fet ni notícia que vagi en contra d’en Fontanet. Una cosa li podríem recriminar, el que no ens deixa’s cap document gràfic ni cap escrit que ens pogués aportar coneixements sobre els projectes que segur va realitzar per dur endavant la seva gran obra de la conducció de l’aigua de sa Canaleta. Segurament la tecnologia i els recursos del segle XVIII no permetien aquests tipus de publicacions. Si bé vull manifestar-vos que aquest Fiscal considera que aquesta mancança de documents escrits no es pot tenir en consideració.

Sr. Batle, Sres. i Srs. Regidors. Esper que accepteu el meu informe totalment positiu per si ho considereu oportú, en Jacint Josep Fontanet, “Montserrat Fontanet”, sigui nomenat Fill Adoptiu  del poble de Mancor de Vall.

Gabriel Pocoví Pou

Dia  4    de maig de 2003.

Bibliografia consultada.

BOVER, Joaquín Maria. Biblioteca de Escritores de Baleares. 1868

FIOL MATEU, Gabriel. Mancor, Massanella, Biniarroi, Biniatzent. Notícies històriques 1601–1800. Ajuntament de Mancor de la Vall. 2002.

FONTANET, Jacint Josep. Art de Conró. Revista “Estudis d’Història Agraris”. Ajuntament de Lloret de Vista Alegre. 1986

GARCIA PASTOR, Jesús. Rutes Amagades de Mallorca, núm. 17. 1967

MUNAR OLIVER, Gaspar. Història de Lloret de Vista Alegre i del seu Convent.

RAMIS PUIG-GROS. Andreu. Art de Conró. El Gall editor. 2001

VALERO I MARTÍ, Gaspar. Camins i Paisatges. 1995