|
|
|
|
1ª FIRA DE L’ESCLATA-SANG I DE LA MUNTANYA SUMARIENTREVIST A.- Jaume Gual i Mora. ASSOCIACIÓ AMICS 3ª EDAT.- Gabriel Pocoví EN MEMÒRIA MIQUEL VALLORI.- Josep Amengual TEMPERATURES i PLUGES.- Miquel Saurina LA PEDAGOGIA DE LA MESTRA SINTES. TROBADA QUINTA 1943.- Josep Amengual. IMATGES D’AHIR.- Biel de San Nadal.
********************************************************************* EDITA: Col·lectiu MONTAURA Plaça de I' Ajuntament, 1 07312.- MANCOR DE LA V ALL Tef. 971/501776 -971/503556 Fax: 971/881194 ********************************************************************* FOTOGRAFIES: Magdalena Campaner, Gabriel Pocoví i Gab CORRECCIÓ Lingüística: Margalida Martorell Carbonell ********************************************************************* DIPÒSIT LEGAL: PM 3-1988 IMPREMTA: Gràfiques Goya C.B. .-Lloseta ********************************************************************* Els articles signats expressen únicament l’opinió dels seus autors. *********************************************************************************** PORTADA Sens dubte l’esdeveniment de l’any 2003 a Mancor ha estat la de la 1ª FIRA DE L 'ESCLATA-SANG I DE LA MUNTANYA no s’havia fet mai a nostre poble.
CRONICAOCTUBRE.- A principis d’aquest mes començaren els diferents cursets que organitza I' Ajuntament i que enguany són de dibuix, balls mallorquins, brodats, gimnàstica i tennis. El dia 11 morí Joan Moranta Sampol de Can Caba als 70 anys d’edat. Descansi en pau. El diari "Ultima Hora" del dia 18 destacava que pels boscs de Caímari i Mancor s 'havien vist exemplars de coatí, uns mamífers propis de Mèxic, Amèrica Central i del Sud. S' informava que eren mansos. No coneixem cap caçador mancorí que n’hagi visats. El dia 231'associació apolítica "Arrels de Mancor de la Val!" que compta amb 76 membres, presenta en el teatre del Casal de Cultura la " 1ª FIRA DE L ESCLA-SANG I DE LA MUNTANYA " oferint un avanç del programa previst. La mancorina Clara Fontanet, alumna de quart curs d'ESO a l'les Pau Casanoves d 'Inca, guanya la beca que atorguen conjuntament L’ajuntament d'Inca i la Fundació Ausiàs Mach amb un treball en vers titulat "Quin mon" on intenta explicar la visió d 'una adolescent del món actual. Gràcies a dita beca pogué gaudir d’una setmana d’estança a València on presencia l’entrega dels XXXII Premis Octubre, assistir al XVI Encontre d 'Escriptors i a altres actes culturals. Rebi la nostra enhorabona. Els dies 25 i 26 es celebra a Massanella un curs de trial organitzat per la Federació Balear de Motociclisme. Hi participaren 55 inscrits en les categories d’alevins, juvenils, sèniors i iniciació, amb els monitors Josep Manzano, Jordi .Pascuet, Pepe Sáez í Gabriel Renyés que rotaren en les quatre categories. El dia 26 es celebra la XllI PUJADA A LLUC A PEU. El temps no acompanya massa ja que hi hagué de tot brusca, vent, boira i a l’hura del dinar una forta barrumbada que no l’aguanta la coberta de l’acolliment ja que davall d'ella hi havia que estar amb els paraigües oberts. Així i tot es serviren 325 racions de dinar .Els supersticiosos ho atribuïen a que era la número tretze. EI mateix dia 26 mori Miquel Vallori Seguí de Can Séreneta, als 76 anys d’edat. Descansi en pau. NOVEMBRE Les diades de Tots Sants i dels Fels Difunts es celebraren amb tota normalitat i amb un bon temps que facilita l’anada al cementeri que presentava un bell aspecte.) Entre els dies 3 i 19 el batle de Mancor Bernardi Coll, com a president del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació ", participa amb un grup de mallorquins a les tasques de supervisió de les eleccions que es celebraren el dia 9 a Guatemala. i que eren múltiples, ja que es votava pels municipis, pels departaments, pel parlament nacional, pel parlament Centreamericà i per la presidència de la república de Guatemala. En Bernardi li correspongué supervisar el municipi d' Atezcatempa, del departament de Jutiapa, un dels més pobres de país, situat a la frontera amb El Salvador, on la població, dedicada a l’agricultura i a la ramaderia, no és indígena. Ens comenta que tragué la conclusió que encara els falta molt per tenir una democràcia homologable. El dia 7 morí a Inca el mancorí Joan Morro Torrens de Can Fressa, als 74 anys d ' edat. Descansi en pau. El dia 9 començaren les obres de consolidació del teatre del Casal de Cultura i de la restauració dels seus voltants, inclosa l’excavació del carrer Son Boscà per reemplaçar els materials que l’omplien per altres més consistents. El dia 17 nasqué Joan, fill de Joaquim Martí Mateu i de Catalina Amengual Mateu. Enhorabona. El dia 23 es celebra la 1ª FlRA DE L 'ESCLATA-SANG I DE LA MUNTANYA " Un esdeveniment nou a Mancor, ja que mai s’havia fet cap fira. Després d’uns dies de gran activitat dels integrants de l’associació “Arrels de la Vall" i tenint un ai en el cor pel plujós temps dels dies anteriors, arriba el gran dia amb un bon temps tardorenc que ens permeté un dia magnífic, justet justet, ja que una hora després de donar-se per acabada la fira, ja plovia. Durant tota la setmana anterior s’havien celebrat diversos actes com conferencies, presentació dels plats amb esclata - sang pels restauradors locals i projecció d’un àudio - visual. Pretenia ésser una jornada gastronòmica en base a plats on hi estiguessin presents els esclata –sangs , però també un mercat agrícola i ramader, una exhibició de brodadores, sabaters artesans, una amplia mostra d’artesania, tot complementat amb les ben muntades exposicions d’arts tradicionals de caça, de carros antics, de bolets, de pintors Mancorins i d’eines i utensilis casolans de temps passats. Es pogueren visitar les tafones de Turixant, Son Collell i Cas Vallaquet. Un detall que sorprengué als visitants fou D’abundància de banderes de Mancor penjades a finestres i balcons. Feren acte de presencia la vicepresidenta del Covem Balear, L'Hble. Sra. Rosa Estaràs, els batles d 'Inca, Selva, Caimari, Lloseta, Alaró, Consell i Escorca a més d' altres autoritats. La premsa mallorquina alaba unànimement la bona organització, el gust en el muntatge de les diferents exposicions i mostres i la gran afluència de visitants. Sols es presentaren problemes per aparcar que dificultaren l’accés a la població. Molts foren el que ajudaren a l’associació “Arrels de la Vall" a aconseguir tan destacat èxit, des del Govern Balear, el Consell de Mallorca, I' Ajuntament de Mancor, totes les entitats mancorines i molts de particulars. Molt bé per I' exemple que han donat de col·laboració d' amor al nostre poble. Per agrair a tots els Mancorins i en especial als membres de I' associació "Arrels de Mancor " l' esforç que havien fet per l' èxit de la fira, el dia 28 l' Ajuntament oferí un sopar - torrada per a tothom amb el nom de "FIRO" DESEMBRE.- El dia 2 les banderes del balcó del Ajuntament flotaren a mig pal en senyal de dol pels set espanyol morts per un atac de la resistència a l'Iraq.El dia 4 morí a Ciutat la mancorina Joana Solivellas Sampol de Can Moreneta als 76 anys d ' edat. Descansi en pau. Començaren les tasques d’adornar la població amb motius nadalencs: llums, enguany amb nous elements, benvinguda a I' any nou a la façana de l' Ajuntament i el Betlem que cada any construeix en Joan binissalemer, aquest any amb figures pintades per Aïna Busquets. El dia 14 nasqué Maria Antònia, fina de Manuel Muñoz Cuenca i de Maria Vicens Pons. enhorabona. El día 19 la Biblioteca Municipal organitza un taller de Betlem pels nins de Mancor. . I el dia 20 fou el grup d ' esplai S 'Estel qui organitza un taller de ximbombes. El mateix dia 20 nasqué Marta, filla de Guillem Ribot Pol i d' Esther Martorell Visa. Enhorabona. El dia 21 es representa en el teatre del Casal de Cultura l’obra teatral infantil "I' aguIla de mado Sebastiana " pel centre dramàtic Di Marco. El dia 27 els betlems inscrits en el concurs que organitza I' Ajuntament foren visitats pel jurat que havia de donar els premis i que atorga d' aquesta forma: Primer premi: Pep Frontera Martorell. Segon premi: germans Joan i Toni Frontera Muntaner. Tercer premi: Toni Miquel Morell Mora. I quan la gent després d 'haver sopat s' encaminava cap a la plaça de l' Ajuntament per donar la benvinguda a l' any nou, es dona per acabada la crònica del quart trimestre del ja difunt any 2003. Feliç any 2004. Gabriel Fiol Mateu
iniciAJUNTAMENT DE MANCOR
SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L' AJUNTAMENT DE DIA 1 D’OCTUBRE DE 2003 Es concedeixen les següents llicencies d’obres:
Amb tres vots a favor i tres abstencions s’aprova la proposta de designar la regidora Margalida Pocoví com a representant de I' Ajuntament dintre de la Junta Rectora del CDEIB. Amb cinc vots a favor (Margalida Pocoví, Bernat Gual, Dolors Tevar , Mateo José Mir i Magdalena Martorell) i un vot en contra (Vicenç Moranta) s’aprova la proposta de sol·licitar ajuda tècnica a la Direcció General d’obres Públiques i Transports del Govern de les Illes Balears per a la redacció del projecte d’obertura d’un nou vial d’accés a Santa Llúcia. Margalida Pocoví (Batle en funcions) informa del següent: · La Pujada a Lluc serà diumenge 26 d’octubre ja que coincideix que canta el cor parroquial de Mancor . · El Batle Bernardi Coll , va parlar amb el director gerent de l'IBAVI, i acordaren que realitzarien una enquesta per estudiar les necessitats de vivendes a Mancor. Per això, es desplaçaran a l' Ajuntament , i es convocarà una reunió informativa. · Abans del dia 15 d’octubre s’haurà de fer un pIe extraordinari, per a poder aprovar el projecte a presentar a la convocatòria del Consell de Mallorca (POS), es demanarà la reforma de la Rambla Josep Ferrer Ibañez i es tractarà de fer voravies, col·locar faroles, sembrar arbres, S’hauria demanat prolongar cap a l’ C/ Salvador Beltran, però no es pot estrènyer el carrer, i es mirarà una altre manera de poder soterrar els cables. Resposta a precs i preguntes presentats pel grup PSM~EN: Després de la consulta. feta en el passat plenari pel grup UM referent al repetidor de TV; ens agradaria saber en quina fase es troben les, gestions per a millorar-lo, si el manteniment del mateix, per part del servei tècnic, és, eficient o no i a quina empresa pertany. També .sol·licitem conèixer quines són les despeses del manteniment de dit aparell. Fa quatre anys es va fer una reparació de 3.000.000 de pessetes per part del Govern de les Illes Balears. Actualment en MIQUEL NICOLAU s’ocupa del manteniment i servei .tècnic (es considera bon tècnic, un dels millors, però hem comprovat que és un poc lent a l’hora de fer les reparacions. Degut a que no estam satisfets, dia 9 de setembre va venir un tècnic del Govern VICTOR MOYA, per anar fent proves per veure com arriben les senyals i poder millorar-lo. Estam pendent d’una resposta. .I Les darreres factures que s’han pagat són de 782,5115 i 856,14 EUROS. 2.- Voldríem millorar les condicions acústiques del local del dispensari mèdic; mitjançant la instal·lació de panells per a insonorització acústica, amb l’objectiu de garantir la privacitat de les consultes dels pacients. Es pot demanar pressupost i tenir-ho en compte en propers plecs de subvencions. La doctora va demanar sí podríem col·locar suro a les portes per intentar aïllar, es va fer, però els resultats no són satisfactoris. En aquests moments estam pendents de que surti qualque subvenció per a demanar-ho, igualment per a fer una rampa d' accés. 3.- A la regidora de cultura li volem consultar quines activitats culturals hi ha programades per enguany, i si es te previst realitzar actes de caire teatral per a reactivar el casal (Circuits, de teatre, danses del món, cinema),. activitats conjuntes amb el col·legi Públic,. activitats esportives, d’oci,. i les estretament relacionades amb la biblioteca. ACTIVITATS CULTURALS (Octubre 2003-Maig 2004): · Balls mallorquins dilluns · Brodats divendres · Català (nivells B i C) dijous · Restauració dimecres (a partir del mes de gener) · Dibuix i pintura falta concretar dia · Judo divendres · Gimnàstica dilluns, dimarts i dijous · Tennis .dimarts i dijous (s’han adherit als jocs escolars de comarca) · Futbol S’ha posat en marxa una escoleta. · Teatre Esta pendent de fer un estudi, convocar una reunió informativa per als possibles interessats, i es veurà si hi ha interès o no; en principi la professora serà Mònica de Lloseta. Per altra banda s’organitzarà el viatge a sa Neu, i excursions per a conèixer millor sa nostra illa. En quant a reactivar el teatre, no s’han deixat de fer actuacions en el teatre malgrat la poca participació ciutadana, ho hem seguit intentant. Estam adherits al circuit de teatre del Consell de Mallorca i Sa Nostra, tenim una obra programada per al mes de desembre concretament el día 21, obra infantil "L'aguIla de madò Sebastiana" del centre Dramàtic di Marco. Si es forma un grup de teatre, esperem que es pugui emprar més. Estam mirant .la possibilitat d’adherir-nos al festival Internacional de Teatre. de Teresetes de Mallorca. Hem de comunicar-ho a ara i contactar amb Aïna Gimeno, perquè ens expliqui, quines despeses suposa per a I' Ajuntament. Hem aconseguit una subvenció a través de la mancomunitat de 15.000 Euros, per a poder adquirir material audiovisual, hem demanat canviar I' equip de so del teatre, comprar un DVD i un retroprojector. També cada any es fa un concert de piano i violins, i altres si sorgeixen. COL- LEGI PÚBLIC: Aquest any hem tancat l’hort, pintat el pati(jocs i pista de bàsquet i hem condicionat el magatzem per gimnàs escolar. En quant a les activitats, encara no s’ha fet el consell escolar, on l’equip educatiu fa les propostes. De totes maneres, participarem en tot el que ens demanin com hem col·laborat fins ara com pot ésser el fogueró de Sant Antoni, Carnestoltes, Com ja s 'ha fet altres anys la biblioteca obri un día a la setmana per a poder fer activitats conjuntes. BIBLIOTECA: En aquests moments necessita reestructurar, ja hem quedat per la setmana que ve, hem de comprar prestatges nous. Esta previst realitzar una activitat mensual, en principi hem pensat el darrer divendres de cada mes, anar fent tallers, conta comtes, etc. Pensem començar aquest mes d’octubre. També si traslladant el punt d’informació juvenil. 4.- Possibilitat de fer una ordenança reguladora de guals permanents. Es podria fer donant suport municipal per a la instal·lació de les plaques pertinents i que fossin els particulars que paguessin instal·lessin unes pantalles retràctil, avalades amb una ordenança municipal. En cas de que dites senyalitzacions no fossin respectades es podria recórrer a l’autoritat competent (davant l’absència de policia municipals 'hauria de cercar alguna formula o gestió amb un altre municipi per el seu corresponent control. Legalment no es pot fer ja pensarem alguna forma de poder-ho solucionar. El regidor Vicenç Moranta proposa cercar alguna formula o gestió amb un a1tre municipi com han fet Búger amb Sa Pobla, per altre banda creu convenient posar pilons a Son Morro, Plaça de Baix,... També comenta que estaria bé senyalitzar l’aparcament, sortides del poble i llocs públics. 5.- Criem necessari tenir en compte (una vegada canviada la canonada d’aigua, com ja té previst el consistori la millora del ferm (asfalt) dels carrers de Son Tomeu, Santa Llúcia, Vileta, Costa, a través del P. O. S. o bé mitjançant la subvenció com a municipi de la Serra de Tramuntana. En aquests moments, hi ha varis punts malament, degut a l’eleva’t nombre de rompudes d’aigua que hi ha hagut aquest estiu. Esta demanat asfalt per a poder-ho arreglar. Si no queda bé i es fa necessari es pot mirar de demanar ajudes per arreglar-lo. 6.- També creem necessari arreglar dos forats, considerables, que hi ha en el darrer tram de la "coberta " del torrent de Biniarroi, al costat dret del Camí del Putxos en direcció a la depuradora. Al vespre el perill augmenta, pel Jet d' ésser un tram .Sense il·luminació elèctrica (actualment els dos forats es troben parcialment coberts amb trossos de mitja. Es contesta que s’arreglaran. El regidor Vicenç Moranta comenta el tema dels contenidors ubicats a l’entrada del poble per Caimari i a l' entrada al poble per Inca, del mal aspecte que presenten demana un canvi d’ubicació i posa com exemple els contenidors de la plaça de la Llibertat d’lnca. Margalida Pocoví, batle en funcions, i contesta que la caseta a on hi ha els contenidors a l’entrada del poble per Inca s’ha d’acabar de clavar i quedarà molt millor. Creu convenient convocar una reunió per tal de conscienciar al poble de la recollida selectiva. Vicenç Moranta també demana si ses cases que s’han de fer devora el poliesportiu , s’ha mirat de poder tenir facilitats per als més joves. També comenta que seria necessari posar aire condicionat a la consulta del metge. Es respon que aquest tema ja es va contestar el pIe anterior, i que la subvenció s’està esperant. El regidor Mateo José Mir posa en el coneixement dels presents el següent: les engronsadores del poliesportiu estan en mal estat i el vaixell s’hauria de canviar de fusta i que a la carretera de Mancor a Inca a l’altura de la corba de Son Lluc l’asfalt esta aixecat. Margalida contesta que el vaixell ja esta arreglat i que es revisaran les engronsadores. Margalida Pocoví comenta que revisat les actes hem pogut observar que el que va dir el batle sobre els precs i preguntes, que s’haurien de presentar per escrit 24 hores abans del ple o si no es podrien contestar el pròxim pIe, això no va quedar registrat. Per tal d’evitar possibles enfrontaments ho recorda perquè quedi escrit a l’acta del present pIe i perquè així es faci.
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L' AJUNTAMENT DE DIA 14 D’OCTUBRE DE 2003 Per unanimitat s’acorda aprovar l’expedient de sol·licitud de finançament al Consell Insular de Mallorca per a I' obra anomenada "Embelliment a la Rambla Josep Ferrer Ibáñez" amb un pressupost d’execució de 121.548,47 EUROS, i demanar la seva inclusió en el Pla d’obres i Serveis per a l’any 2004. La subvenció a fons perdut que se sol·licita puja a un import de 109.393,62 EUROS (90%), essent l’aportació municipal de 12.154,85 EUROS (10%).
SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L' AJUNTAMENT DE DIA 5 DE NOVEMBRE DE 2003 Es concedeixen les següents llicencies d’obres: - Reparcel·lació sobre solar en el qual ja existeix llicencia el Pedregaret a Pedro Amer. - Reformar vivenda unifamiliar amada en el polígon 1 a Julia Price. - Enrajolar vivenda i fer un bany a la finca Sa Coma a Jorge Fontanet. - Reforma general en el C/ Biniarroi a David Seguí. - Arreglar teulada en el C/ Sa Vileta a Antònia Martorell. - Construir un safareig en el C/ Margalida Sintes a Francisca Moranta. - Rehabilitar façana en el C/ Margalida Sintes a Joan Manel Moranta. - Fe feines varies a sa tafona de Son Collell a Toni :Vicens,
- Construir piscina soterrada en el polígon 4 a Antònia Martí. - Repara teulada en el C/ Sa Canaleta a Guillem Rosselló. - Restaurar cuina en el C/ Sa Murada a Aldgegard Vander. - Reformar jardí i piscina en el carrer Sa Canaleta a Laura Canals; - Fer entrada a la finca i col·locar barreres en el polígon 2 a Antónia Riutort. - Reforma vivenda en el C/ des Fang a José Antoni Martínez. - Construir bugaderia, bany i porxada a la plaça de Baix a Magdalena Mateu. - Construir piscina en el C/ Margalida Sintes a Joana Canals. - Transformar rebost en bany a Can Sivella a Werner Baum. El regidor Vicenç Moranta demana el següent: - Comenta que a la zona Sa Creu cap a Margalida Sintes, creu que hi ha un problema greu per el vianant a l’hora de creuar al carrer, creu convenient que es pinti un pas de vianants i el mateix també s’hauria de fer davant el col·legi públic. Per part de l’equip de govern es contesta que es tindrà en compte. - També comenta que a diversos carrers hi ha clots, si es poden arreglar. Es contesta que ja els estan arreglant. - Que la Plaça Espanya esta sense llum, es contesta que els tècnics ja estan avisats. - Creu convenient que es facin dos estudis: vial trànsit pesat i impacte ambiental (referent al nou vial d’accés a Santa Llúcia) i, problema d’aparcament a la Rambla. - Demana si és possible fer els plens sempre a les 20:30 hores, per motius de feina. Se li respon que és mirarà. La regidora Magdalena Martorell demana el següent: - Demana si l’aigua que entre a les casetes del camp de futbol ja s’ha fet arreglar, se li respon que ja s’ha fet mirar. - També comenta que hi entren ovelles, es respon que es mirarà. Margalida Pocoví informa que en el proper pIe es volen modificar varies ordenances com podes ser: - Ordenança fiscal reguladora de la taxa pel servei de tractament, transferència i transport de residus sòlids urbans. - Ordenança fiscal reguladora de la taxa per distribució d’aigua. - Ordenança reguladora de la taxa de clavegueram. - Ordenança fiscal reguladora de d’impost de construccions, instal·lacions i obres.
SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L' AJUNTAMENT DE DIA 3 DE DESEMBRE DE 2003 Es concedeixen les següents llicencies d’obres: - Construir un mur de contenció a I' Avinguda 2 d' Abril a Jaume Mora. - Fer porxo per tapar terrassa de davant. i fer parets de tancament lateral en el C/ Sa Vileta a Catalina Rotger. - Enrajolar terrassa a la finca Montaura a Jordi Martorell. - Fer les dues finestres de la façana en balconades en el C/ Principal a Antònia Reus. - Treure escombraries en el C/ Principal a Catalina Sastre. - Llevar gespa i muntar terrassa en el C/ Sa Font a Antoni Martorell. - Subministrament d’energia elèctrica a una caseta existent a Turixant. a Bernat Comas. - Ampliar xarxa soterrada de distribució de baixa tensió a Antonio Caja. - Connectar a la xarxa d’aigua potable en el C/ Biniarroi a Maria Martorell.
BATIAMENTS.- Dia 5 d’octubre batiaren Victor, fill de Miquel A. Vicente Hernandez i de Isabel Amengual Antich que tingué per padrins Ramon Juanola i Catalina Amengual. El mateix dia batiaren Margalida, filla de Joan Aloy Crespí i de Magdalena Grau Reynés, que Fou apadrinada per Jaume Grau i Maria Aloy. LA CAPELLA DE SANTA LLUCIA BE D’interès CULTURAL.- El dia 17 d ' octubre la Conselleria d 'Urbanisme del Consell de Mallorca declara definitivament bé d’interès cultural (BIC), dins la categoria de monument, a la capella de Santa Llúcia, quedant així salvaguardada amb la màxima protecció. FESTA DE SANTA LLÚCIA.- El dia 13 de desembre es celebra la resta de la titular del nostre santuari amb una missa concelebrada presidida pell 'antic rector de Mancor Mn. Miquel Amengual Saurina que també pronuncia L’homilia. CONCERT DEL COR PARROQUIAL.- El dia 28 de desembre el Cor Parroquial oferí el ja tradicional concert de nadales. EI programa el formaven peces clàssiques de Handel, Brams i Bach, modernes de M. Rosselló i F. Batle i populars. Actuaren de solistes Bartomeu Mora i Maria Moranta i d' organista Bartomeu Ripoll, tots baix la direcció de Jaume Gual MATINES DE NADAL.- Aquest nombrós grup de jovenalla contribuí a que les matines de Nadal resultessin lluïdes i solemnes, juntament amb I' aportació del Cor Parroquial.
ENTREVISTA
A poques hores d’acabar l’any 2003, concretament el dia 30 de desembre, horabaixa amb un bon fred, vaig acudir a Can Biel Fiol per entrevistar en Nofre de Can Tallades. No el vaig haver d’esperar molt; va arribar ben puntual. Ell viu a Palma i ve a veure la seva mare , que té ja 97 anys. En Nofre ha dedicat tota la seva vida a la milícia. Es va jubilar als 65 anys amb més de 44 anys de servei, ja que va ingressar a l’exèrcit, com a voluntari, quan només en tenia 18. Acomodats al sofà de la sala menjador de Can Biel i en la seva presencia, començarem l' entrevista. Quants anys tens, Nofre? Vaig néixer dia 24 de febrer de l’any 1932. El febrer que ve en faré 72. A quina casa vares néixer? Allà mateix on encara ara viu mu mare. Quan mon pare i mu mare es casaren varen viure damunt on era sa Botiga Nova, a sa cantonada de sa plaça de Dalt amb es carrer Bartomeu Reus, però molt poc temps després ja passaren a viure on sempre han viscut. El teu pare feia de fuster però sabem que també tenia una trencadora d’ametlles que feia molt de renou? Sí. A més de fer de fuster tenia una maquina d’encetar ametlles i una de pelar. Venia gent de Biniamar, de Selva i també de Mancor. Duien ses ametlles i després ja se’ls enduien trencades. Feia molt de renou i molta pols. Jo en vaig pelar i encetar moltes d’ametlles. Sabem també que ton pare tenia, però d' amagat, un molí fariner d’amagat i que molt sovint havíeu de desmuntar quan venia la fiscalia perquè no estava declarat? Sí, a es costat de sa maquina d’encetar ametllers i tenia aquest molí que eren dues pedres molt grosses amb un armadura de fusta. Duien blat de Caimari, de Selva, de Biniamar i també d’aquí i després se’n duien sa farina perquè molta gent llavors pastava i feia pa a ca seva. Mon pare de dia feia de fuster i es vespres molia es blat. Quan sabíem que havia de venir sa fiscalia la desmuntàvem i tiraven ses peces dins es clot perquè sa .fiscalia no veiés cap tipus de fresa. .lo mateix la vaig desmuntar dues vegades, no sé com ho vaig poder fer perquè ses dues, pedres pesaven molt.Sa fiscalia sempre pujava a Mancor amb so Miet. Record una vegada que a Cas Miet mos avisaven sempre ho feien quan veien que per Inca hi havia sa fiscalia de que estaven a punt de pujar cap a Mancor i mon pare era precisament a Inca a fer dijous. Mu mare va dir que mon pare no hi era i es Miet els va entretenir i passejar per tot Inca abans de dur-los a Mancor. Quan vengueren ja havíem desmuntat es molí i no varen veure .fressa. La teva mare quina feina feia? Mu mare no feia feina fora de ca nostra. Tenia feina amb cuidar-nos a tots. Quants de germans sou? Hem estat quatre germans, tres homes i una dona. Quins records tens de la teva infància. On anares a escola? Fins a vuit o nou anys vaig anar amb es mestre Cavaller. Més endavant anàvem a repàs amb ell, érem, a més de jo, en Guillem de Ca n'Elionor, en Tomeu de sa Botiga Nova i na Joaneta de Ca na Llúcia. Mos feia escola en es mateix temps que feia escola als altres, però Noltros estàvem dins una cuina que hi havia a la mateixa escola. Ets altres estaven a una sala gran al mateix pis on abans estava s' escola de Mancor. En un moment donat ens digué: ii Jo ja no vos puc ensenyar res més ". Tots després ho deixarem i jo me’n vaig anar a Ca Ets Hermanos a Inca. Hi vaig anar fins es divuit anys. Que estudiaves a La Salle? Allà no es feia es batxiller això va ser sa meva desgracia. Jo vaig estudiar comptabilitat i cultura general. I després que feres? Jo ja estava cansat d’anar a escola i estudiar. Vaig parlar amb mon pare i li vaig dir: ii Jo trop que a s escola no hi he de tornar, ja estic cansat, no fiem res ". Jo aleshores també estudiava música amb es mestre Albertí que era es director de sa Banda d'Inca. Mon pare em digué: ii i do , ja diràs que vols fer ". Jo li vaig dir que ara me’n podria anar a fer es servici perquè tanmateix l’he de fer i em presentaria voluntari i ja n 'hauré ,sortit i després ja cercaré una feina. Ell hi va consentir i vaig tirar es papers. Quan em cridaren, em vaig incorporar a es quarter d'Inca. Has dit que anares a classes de música amb el mestre Albertí. Vares ser músic de la Banda d'Inca? Sí. Vaig tocar amb sa Banda uns 4 anys, .fins que vaig ascendir a sergent i em destinaren a Osca, que ho vaig haver de deixar. Tocava es saxofon. Quan anares a fer el servici ja participaves de I' Acció Catòlica i de les activitats que feia a Mancor el capella D. Miquel "Barraqueta"? . Sí. Jo vaig ser secretari des joves d 'Acció Catòlica. Si D. Miquel no s 'hagués mort, segur que jo hauria anat a estudiar de capella. Férem amb ell moltes comèdies i altres activitats. Record " Es criat de confiança " i altres obres de teatre. Era un home molt bo i que mos estirava molt. Per contraposició a D. Miquel Femenias i es Rector que mos tenien a tots atemorits, i que quan el confessaves i et demanaven, has fet això i això altre i deies que no, el pessigaven .fins que havies de dir que sí. D. Miquel " Barraqueta " era d 'una altra manera. En tenc un bon record. Des del quarter venies cada dia a Mancor? Venia cada dia. Vaig comprar una bicicleta a en Miquel " Bessó ". Com fou la teva vida al quarter? En Sion "Prim " m’havia cercat un "enxufe ". L 'endemà de ser a es quarter va venir es capità i em digué: "Ara es meu assistent acaba, li manca un mes per llicenciar-se i llavors hi passaràs tu. Jo vaig conèixer s’assistien i li vaig demanar que feia. Pel que em digué vaig veure que feia de criada. Es capità tenia sis al·lots i ell els havia de donar es berenar, dur-los a escola, havia d’escurar, fer foc, etc. Vaig veure que allò no em convenia. Sa instrucció la fèiem just devora es cementiri d 'Inca amb so sergent Brunyola que era de Lloseta. Ell mos digué que des grup havien de sortir tres "cabos ". Mos apuntarem un tal Genestar, en Rafel Payeras, es fotògraf d 'Inca, i jo. Entretant, hem digueren per estar a caixa amb so capità, de nom Capella, molt bona persona. Després vaig tenir es capità Crespí i fou amb aquest que vaig ser " cabo ". Ell em va dur es llibres per preparar s 'examen. Ni havia dues proves, una cultura general i s' altra sobre aspectes militars. Jo no havia tangut temps de preparar-me, no passava pena per sa cultura general però sí per lo altre. Es capità Crespí em digué que no em preocupés i que hem presentes a es capità Capella perquè ja havien parlat plegats. Vaig fer s 'examen de cultura general i després, quan havia de fer s' altre, es capità Capella em digué si sabia d’article cinquè des "cabos" vaig dir que no i ell em va ajudar. Va passar un temps i a es voluntaris no ens deien si havíem aprovat o no, en canvi ho sabien tots es forçososos que s 'havien presentat. Es Capità Crespí ho va mirar i sí que havíem aprovat tots tres, però no mos podien fer " cabos " perdeu encara no dúiem mig any de soldats. Quins altres destins tingueres després? , Bé, vaig ascendir després d’un any a " cabo primera ", i més o manco un any després, concretament el setembre de 1958, vaig ascendir a sergent, després de passar els exàmens, que aquesta vegada es feren a Madrid, a Hoyo del Manzanares, em destinaren a "Alta Montaña " a Osca. Alla em posaren a Majoria. No hi vaig estar més que dos mesos i pico. Va sortir una vacant a Manacor que vaig aconseguir. A/la em posaren a 'fuIles " sa feina consistia amb anotar tots els aspectes de sa vida des militar a unes fuIles, triennis, ascens, etc.- Hi vaig estar un any i mig. Després Llevaren es quarter de Manacor i mos deixaren quinze mesos en situació de " disponibles " estàvem a ca nostra i anàvem a firmar i cobrar a final de mes, Llavors mos pagaven amb un sobre. Passats quinze mesos,jo havia demanat s' al·lota per casar, i em surt es destí altre cop al mateix Iloc "Alta Montaña " a Osca. Allà ja em coneixien i em posaren on havia estat a fuIles. Hi vaig estar prop de tres anys. I quan et casares? Quan vaig arribar a Osca aquesta segona vegada, ja tenia es permisos per casar-me. Em donaven vuit dies i vaig insistir que era poc temps perquè havia de venir a Mallorca, i després me 'n donaren quinze. Em vaig casar dia 11 de novembre de 1961. El fet de que el teu pare, que fou batle republicà, hagués estat empresonat en temps del franquisme, t’ha proporcionat mai cap problema amb els militars? A mi, no. Però a en Tomeu de Can Tia, que es seu pare també fou empresonat, no el deixaren presentar com a voluntari. El senyor "Tingo ", era un guàrdia civil retirat i en aquells moments era el qui tallava el bacallà al poble quan ja m 'havien cridat per ser voluntari em digué que ell havia donat bons informes. Jo vaig pensar que no hauria informat tan bé en el cas d’en Tomeu de Can Tia. Sempre has estat al cos d’infanteria? No. Després d’haver estat tres anys a Osca per segona vegada, em destinaren a Palma 47. Hi vaig estar fins que vaig ascendir a brigada, que em destinaren altre cop a Alta Montaña però aquesta vegada a Seu d’Urgell (Lleida). Allà hi feia molt de fred. Estant a Seu d’Urgell va sortir una vacant a sa COI (Companyia d’operacions Especials) que estava ubicada a Palma 47, era un altre cos diferent de d’infanteria. Jo hi vaig anar només per estar c Mallorca. Això m 'obligava afer un curs de guerriller¡ del qual me 'n vaig alliberar perquè de les convocatòries que es feren no n 'hi hagué cap que inclogués els brigades se 'n feren per a cabo. primeres i sergents i una altra per a tinents capitans. Després estant a sa COE vaig anar a Madrid a fer es curs per a tinent i vaig ascendir. No hi havia plaça a sa COE i vaig quedar d’agregat fins que em destinaren, com a tinent, a Palma 47 però no aI COE. Estant allà vaig anar a fer es curs de capità m’enviaren a "División acorazada número 12 Madrid. Per cert que quan vaig arribar hi havia, una explanada gran, tot un seguit de carros de combat i era que encara estaven allò perquè s 'havien preparat per sortir al carrer amb motiu del cop d’estat d’en Tejero del febrer passat. Allò hi vaig estar dos mesos i mig. Va sortir una plaça a Mallorca i vaig demanar Transports Militars, lloc que estava devora Es Born. Quan et jubilares? Jo ja ho tenia tot preparat per ascendir a comandant. Però es meu fill es va posar malalt i vaig renunciar a tot això i vaig passar a sa reserva, no em vaig jubilar. Era l’any 1985 i es meu fill va morir l’any 1986. Bé. Ara retornarem a la vida familiar .Quants de fills heu tangut? Quatre. Es major és el que va morir,. per cert dema, dia 31, farà desset anys. Va morir dia 31 de desembre de l’any 1986, tenia vint-i-tres anys, era en Francesc, sa segona és na Margalida Immaculada, es tercer en Gabriel i es darrer en Nofre Alfred. Tots tres són casats, es darrer es va casar es març passat. Que li va passar al teu fill major? El varem tenir tres mesos a l’hospital Clínic de Barcelona i li feren tot tipus de prova. Als tres dies em digueren ja que no hi havia res afer. Tenia una malaltia que quan ell descansava de nit se li espanyaven es globus rojos si haguessin estat es blancs hauria tangut leucèmia i això era una malaltia que no constava a cap manual de medicina. Ja no sabien que li havien de donar de medicaments, Quan li donaven un medicament ell estava ja acabant ets estudis de farmàcia o mirava i deia això no em serveix per res, és per altres coses, Tens molts de néts? Tenim dues nétes, són fil!es de sa nostra filla, Bé. Com passes el temps ara com a jubilat? Cada dia me 'n vaig a fer una volta, a caminar un poc. Llavor aterrís a sa Banca Mach, devora el Corte Inglés. Hi ha un local per jubilats, passem es temps jugant i Llegint es diari fins a la una. Es capvespre, si no tenc peresa, hi torn anar des de les 4 fins a les vuit. A vegades baixem a Borneta (Benissalem) on tenim una casa, Venc a veure mu mare, estic una estona, i a vegades me 'n vaig a sa finca que tenc a Montaura i me 'n torn a Borneta. Acabem l’entrevista i en Nofre ens ensenya el seu currículum, la seva fulla de serveis, A part del que hem dit dels seus ascensos des de soldat ras fins a capità, podem veure anotades les condecoracions que ha rebut al llarg de la seva vida militar, dues Creus a "la Constància" com a Suboficial, la "Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo", la "Placa de la "Real y Militar Orden de San Hermenegildo" i finalment la "Encomienda de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo". Ens acomiada’m, desitjant a en Nofre i família un venturós any 2004, Jaume Gual i Móra ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA TERCERA EDAT OCTUBRE Començaren les activitats, de gimnàstica, brodats, danses del món; ball de salo, programades per l' Associació d' Amics de la Tercera Edat, amb el suport econòmic de la Federació de Persones Majors i d’institut de Serveis Socials, les matricules estan obertes tots els interessats amb participar ho podeu fer el mateix dia i llos que és realitza l’activitat. També cal dir que l' Associació sempre que les demanen la seva col·laboració estan presents i disposats a treballar el que faci falta per a bé del nostre Poble, així ho fer amb la pujada a Lluc a peu organitzada per I' Ajuntament i a la lª Pira de l’esclata-sang i de la muntanya organitzada per I' Associació Arrels de la Vall i que resultar ésser tan exitosa i comentada a molt d’indrets de Mallorca. Dia 12 Després dels sopars a la fresca els socis de la 311 edat continuarem amb les diades de unió i diversió que des de fa molts d’anys venim realitzant, aquest dia, els amics ens reunirem per fer la tradicional bunyolada de les verges, aquest any i per no coincidir amb altres activitats del poble ens varem anticipar, les bunyoleres de bon matí prepararen tots els seus ingredients, passaren la xifra dels mil sis cents bunyols i les acabaren quasi a la una del mig dia. Dinarem de arròs brut i repatrien tot el que volgueren, torrada de llom a la brasa, els postres de coca dolça, gelat i bunyols ben abastament, de bons que eren no en va quedar cap ni un d' amunt les taules, desprès del cafè i licors ballarem amb l' animació del músic Antón, passarem una diada plena de diversió i amistat. Aquest dia contarem amb la presencia de la coordinadora de s'institut de Serveis Socials, Joana Maria Socías. NOVEMBRE Dia 9 A l’hora prevista, els noranta apuntats per fer l’excursió, sortirem puntualment amb direcció cap a Valldemosa, berenarem de penada acompanyats de pastissets que a via fets I' esposa del mancorí Miquel Renyés na Margalida, la amabilitat i la simpatia d' aquest matrimoni és ben igual que ens trobéssim a casa pròpia, també estigueren amb nosaltres els Mancorins que des de fa molts d’anys viuen per aquel1es bells paratges, i tinguérem l’honor de contar amb la presencia del batle de Valdemossa Sr. Joan Muntaner. Desprès d’una breu visita al Poble, continuarem per la costa nord, Son Marroig, Sa Foradada, Dea, Port de Sóller, férem una aturada passejarem pel Port i tinguérem de fer un refresc, seguirem I' excursió visitant els pantanós de Cúber i el Gorg Blau, Port de Pollença i e les 14,30 hores en el restaurant "s'Alqueria des Compte", ens serviren un dinar exquisit i abundós, repetirem tot el que volguérem i tot això ben amarat per unes begudes de marques de bona qualitat, per lm preu de 13,00 euros. Tot seguit férem la foto per el record i sense novetats tomarem cap a Mancor i ens acomiadarem fins a la propera activitat. Dia 30 Una vegada més, ens reunirem per passar una diada d’amistat, dinarem en el local de la Tercera Edat, el menú no podia mancar L’arròs brut de primer plat, la torrada de llom i arengada amb guarnició de tomàtigues i grells tendres, ensaïmada de crema, les begudes de vi negre i rosat, el cava, cafè i licors corresponents. Tot seguit de ball i bauxa amb l’animació de n' Andreu.com, ballarem fins quasi les cinc i mitja de l' horabaixa amb molta marxa i que bona falta fe hi ha per rebaixar les calories que havíem acumulat. DESEMBRE Dia 13 Els sopars dels Amics no poden faltar tampoc durant l’havem, els cent vint socis que ens reunirem passarem un vetllada agradable i un menú dels que més agraden, entrepans de formatge i cuixot, penada ~ pijama i les begudes corresponents, desprès del sopar sarau i festa animada pel Duo Andreu.com, amb bones melodies que convidaven a ballar, alguns comentaven que era hora d’anar-se’n a dormir per que de bon mati han d’aixecar-se per anar a caçar torts i que enguany feien moltes "poles". Dia 31 La Junta Directiva un any més va programar el sopar de la nit de cap d' any, amb un menú de primera qualitat i un preu de rebaixés si ho comparem amb qualsevol altre, de primer plat, caldereta de peix, de segon, porcella amb , guarnició, postres, púding, pinya tropical, pera i melicotó, variat de torrons, vins negre i rosat de la Rioja, Faustino Rivero, cava, Freixenet, cafè i licors, cotilló per a tothom patrocinat per I' Ajuntament, tot això per 19,00 euros. Tots els assistents al sopar passarem vespre molt agradable i també tots junts anàrem a la plaça de l 'ajuntament per donar la benvinguda al nou l’any 2004, prenguérem el raïm de la sort i brindarem amb cava desitjar-nos salut i felicitat La festa va continuar amb ball a Ca 'n Bernat, amb l’actuació del grup Valencia. Només resta dir-vos que molts d’anys ens puguem reunir amb salut i alegria. Gabriel Pocoví Pou
PARAULES EN MEMÒRIA DE MIQUEL VALLORI “SERENETA”
Va ser el dia vint-i-sis que en Miquel ens va deixar per a tots qui els coneixíem el atendrem mal d’oblidar tot el que férem amb ell serà molt mal d’esborrar .
Era un home divertit mai se solia enfadar i si alguna vegada ho feia no ho solia demostrar record que sempre em deia amb un poc de paciència crec que tot s’arreglarà.
Quan anàvem de viatge o a fer una excursió sempre duja un repertori de xístes de lo millor que a tots ens feia riure era bo per contar-ho.
Que Déu et tengui a la gloria que no dut que t’hi tendra quan una persona és bona en vida ho sol demostrar jo crec que per a tothom tu et feres apreciar .
Es viatge que férem a Haro ell va fer de president amb es seus xistes i bromes va tenir tothom content a ses guies va fer nebodes que sempre el veiem rient.
Qui esta d’enhorabona es el nostre president amb les dues nebodetes trop que pot estar content jo les volia per nores però m’ha anat malament .
Miquelet moltes vagades amb tu hauré de pensar perquè són moles ses coses que junts poguérem passar n’hi ha hagudes de molt bones que mai podré oblidar.
Record quan es divendres anàvem a aprendre de ballar tots es balls li anaven bé més si eren de botar mai li acabaven sa corda no el podíem aturar.
Va ser sempre des primers per anar a col·locar ses taules i es coberts tant per dinar com sopar perquè tot sortís bé sempre atent se’n va cuidar .
Lo que feres amb nosaltres només ja ho podrem contar en sa teva companyia mai més hi podrem estar però pots estar ben segur que et trobarem a faltar .
Del que passa a Mancor durant e.l quart trimestre de I' any 1983 recordarem: Que el dia 23 de Novembre visita Mancor el M.H. Sr. Gabriel Canyelles, president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per comprovar personalment els estralls que ocasiona a la coberta del torrent de Biniarroi el temporal del passat 1 de Setembre. Es pogué reparar la part esfondrada amb l’aportació de 620.000 pessetes per dita Comunitat i 227.026 pessetes pel Servei Hidràulic de Balears. Que el dia 24 de desembre I' Ajuntament queda informat que la Comunitat Autònoma aportaria 16.054.000 pessetes per asfaltar camins rurals de Mancor. Que I' Ajuntament organitza el primer concurs de betlems, essent la guanyadora Catalina Amengual Mateu que apareix a la fotografia que acompanyem. Que a les solemnes matines de Nadal canta la sibil·la Catalina Mateu Mateu, l’àngel anunciador fou Teresa Casillas Fontanet i Gabriel Beltran Amengual pronuncia el sermó de la calenda. Que durant el trimestre naixeren el dia 2 de novembre Joan Martorell Morro i el dia 3 del mate ix mes Juan Martínez Jimenez Que moriren el dia 10 de novembre Guillem Gual Pou alies Pastor als 74 anys d’edat, el 1.2 de novembre Esperança Boyeras Moragues, natural de Muro, als 83 anys i el dia 30 de novembre Guillem Pons Martorell de Can Coleta als 83 anys. I els matrimonis foren, el día 8 d ' octubre el de Lleonard Pocoví Morro amb Magdalena Ripoll Campaner i el dia 23 d ' octubre el de Jaume Morell Barceló amb Francisca Mora Pons.
(De diverses fonts)
LA PEDAGOGIA DE LA MESTRA SINTES (4) Dia 9 de Gener de 1918 "Las fiestas de Navidad no fueron muy buenas porque no pudieron hacer ningún divertimiento a causa de la nieve. El domingo pasado hicieron los Reyes Magos que me gustaron mucho. El pr6ximo domingo tambén los harán y también harán los Pastorcillos. " CS Amb la mateixa data "El domingo hicieron los Reyes Magos que figura que son tres reyes del Oriente que van a Belén a adorrar a Jesús guiados por una estrella, sale el Rey Herodes que quiere matar a Jesús y hace matar a todos los niños menores de dos años. María Santísima y San José huyeron a Egipto y salvaron a Jesús. Me gust6 mucho verlos y el domingo los harán otra vez " MM Dia 19 de Oener de 1918 "El dia de San Antonio a las dos de la tarde se pusieron a bendecir los mulos y adornaron una galera de Massanella en la que había muchas máscaras. En la sociedad hicieron comedia .y un baile en Can Coleta. MM ambé en la mateixa data les germanes Maria i Catalina Seguí escrigueren sengles cartes al seu pare que vivia a Lyon (Fran<;a). Na Catalina li contava Las fiestas de San Antonio resultaron lucidas, consistieron en lo siguiente: a cosa de las tres empezaron la bendici6n como de costumbre, me gust6 mucho porque hubo muchas máscaras. Por la noche hubo baile en casa Coleta y los Reyes Magos en casa tia Paula (Era el Círculo Católico de Obreros) El tio Gabriel representaba el papel del rey Herodes y lo hizo muy bien " La seva germana Maria escrigué "La víspera de San Antonio llegaron a ésta el tío Antonio, Juan de casa tía Paula, Juan Retgidor i otro. Me trageron bombones que me gustaron bastante y estuve muy contenta. La fiesta de San Antonio pas6 como los otros años, por la tarde a las dos empezaron a bendecir y terminaron cerca de las cuatro. El tío Antonio Ilev6 a bendecir al gato. Por la noche hicieron los Reyes y fuí a verlos, los representaron bien "
El passat dia 24 d ' octubre els alumnes de 3r i 4t de Primària del C.P. Montaura visitarem l' Ajuntament de Mancor. Allà ens rebé el batle, Bernardi Coll. El qual ens mostra l' Ajuntament. Després passarem a la Sala de Plens on ens asseguérem com si fóssim els regidors i regidores i aprofitarem l' ocasió per fer una petita entrevista al batle. Antonia Fernández: És fàcil treballar a l' Ajuntament? Batle: Estones és fàcil i estones difícil. Antonia Fernández: -Quants de treballadors hi ha a I' Ajuntament? Batle: - Hi ha na Maria, na Magdalena, en Joan Binissalemer que és qui s’encarrega de les feines de defora, na Catalina Sereneta, que s' encarrega de fer net totes les dependencies municipals, aquests quatre que he dit fan feina a jornada completa, després hi ha na Jero que s' encarrega de la biblioteca, tres hores cada dia, un aparellador que ve cada dissabte i un secretari que mos ajuda a dur la secretaria. Alba: -Quants de batles hi ha hagut a Mancor? . Batle: -Exactament no o ho sé, des de que Mancor és municipi l’any 1925, me pareix que n 'hi ha hagut sis o set. Alba: -Qui va ser el primer batle de Mancor? El conegueres? . Batle: -El primer batle de Mancor va ésser en Salvador Beltrán Oralla,i no el vaig conèixer .la que va ésser I' any 1.925 i jo encara no era nat. Cati: -Quant es va obrir l' Ajuntament? Batle: -L 'actual Ajuntament es va obrir l’any 1.976, però abans l’ajuntament estava en un altre lloc. Cati: -Que vares fer per ser batle? Estàs content de ser batle? Batle: -Per ser batle me vaig presentar a les eleccions i el poble va votar que volia que, jo fos el seu batle. Estic content, encara que qualque vegada m’enfadi un poc. Antònia Martorell: -Per que decidires ser batle? Era el que volies fer de petit? Batle: -Vaig decidir se batle perquè un grup de gent me va demanar que me presentés i així ho vaig fer. En quant si era el que volia fer de petit vos he de dir que no m’havia passat mai pel cap. Antònia Martorell: -Es veritat que et paguen? Batle. -Per ser batle no me paguen res. Miquel Àngel: -Que fan els batles? Batle: Els batles són els que decideixen quines millores o quines obres s'han de fer dins el poble, també són els que s’encarreguen de coordinar les diferents feines que hi ha, ajudar a tothom, cercar doblers per poder fer les obres que es fan dins el poble, etc. Miquel Àngel: -Que t’agrada més i menys de la teva feina de batle? Batle: -El que m’agrada més es veure que aconsegueixes fer coses importants pel teu poble i que la gent esta contenta del que has fet. El que m' agrada menys es veure quan hi ha un problema i no el pots solucionar. Adrià: -Quin dia, mes i any et varen triar per ésser batle? Batle: -El dia no me’n record exactament. El mes, era per maig de l’any 1995. Adrià: :. El primer dia del teu càrrec com et senties? Estaves nerviós? Batle: -Estava molt content perquè la gent m’havia triat per ésser batle, però també estava molt nerviós. Rafel: -Quantes hores fas? Batle: -Depèn de la quantitat de feines que hi hagi, normalment estic a l’ajuntament dos dies per setmana. Rafel: -Abans de ser batle de Mancor ho fores d 'un altre lloc? Batle: -No. Caterina: -Comandes tu a l'Ajuntament? Batle: -Jo som el que coordino, però les decisions importants les prenen tots els regidors en el plenari que es fa el primer dimecres de cada mes. Caterina: -Vares estudiar molt per ésser batle? Batle: -Per ésser batle no importa estudiar, però com més estudis tens i més coses saps més bé te va per poder fer la feina. Andrea: -Quants de regidors hi ha a I' Ajuntament? Qui són i de que s’encarreguen? Batle: -Ni ha set. Són na Margalida Pocoví, que s’encarrega de Cultura, Educació, festes i es la tinent batle; en Bernat Gual que s’encarrega d’esports,joventut, comerç i d ' obres; na Dolores Tevar que és I' encarregada d ' Assumptes Socials, Sanitat, Vellesa. Després hi ha en Mateu Mir, na Magdalena i en Vicenç Moranta que no s’encarreguen de cap area en concret i ajuden un poc en tot. Sandra: -Com es diu I' Ajuntament? Batle: -Ajuntament de Mancor de la Vall Sandra: -Com es diu la sala on es fan les reunions? Com fan el pIe? Batle: -Sala de plens. Se convoca a tots els regidors amb I'ordre del dia i es van discutint els temes fins que s’arriba a un acord. Pere Antoni: -Dels serveis municipals, s' encarreguen els regidors o altre gent? Batle: -En Joan Binissalemer s’encarrega de la conservació i neteja deis edificis municipals i parcs i també de l'aigua. Na Paquita s’encarrega de la guardaria. De la recollida dels fems s' encarrega una empresa. Pere Antoni: -Quants de serveis municipals hi ha a Mancor? Batle: -Els que t’he dit abans. Nofre Joan: -Qui és la secretaria? Batle: -Na Maria Martorell Seguí. Nofre .Joan: -Quan s’afegirà arena al Parc Infantil? Batle: -Més que afegir-n’hi el que és més necessari és llaurar-la perquè quedi fluixa. Margalida: -Quant s’arreglarà la font de devora el Casal de Cultura? Batle: -A viat es posaran en marxa totes aquestes obres del vo |
