Glòria, glòria a Mancor!

glòria, glòria al nostre poble!

que si bé petit, és noble

i a tots mos inflama el cor

Glòria, glòria a Mancor!,

glòria, glòria a Mancor!.

Cor petit, enfortit ,

creu i estima els homes vells

i la ruta que han fet ells

ves seguint,

ves seguint sense enyorança,

i allargant amb esperança,

no tement el sofrir;

que l’amor a va traient

les arestes del camí.

Les lliçons que ara rebem

delitoses aprenem

sense plors, entre flors,

que collim i en fèiem ramells

més alegres que els ocells,

més alegres que els ocells.

Cor petit, enfortit,

sota un cel esperançat,

canta i canta i ves creixent

amb l’etern agraïment,

i l’amor a la bondat

creix amb ella,

com poncella fent-se flor,

creix amb ella,

mare dolça sempre bella,

que la gràcia és el seu do.

Glòria a Mancor!,

glòria a Mancor!.

Cor petit, agraït,

glòria, glòria a Mancor,

que a tots mos inflama el cor,

i per ell, si ets espira,

d’un estel vulguis ésser,

com el sol, sense dol,

no tement el sofrir,

que l’amor ja va traient

les arestes del camí.

Cor petit agraït,

creu i estima els homes vells

i la ruta que han fet ells,

ves seguint,

ves seguint sense enyorança,

i allargant amb esperança

no tement el sofrir,

que l’amor ja va traient

les arestes del camí.